WhatsApp de lluna plena
8 febrer 2012
Una nit de lluna plena a l’agost, totes les finestres de casa obertes i ni un bri d’aire. Suada com un pollet i en calces, avorrida i xafada per la calor, li escric un missatget al Blai abans d’anar a dormir. WhatsApp: xateges gratis i des del llit. I vés per on que l’amic de Ponent té ganes de xerrar…
L’amic de Cal Bon Vi i jo ens hem vist un parell de cops aquest estiu, i no ho hauria dit mai que la conversa aniria per aquests caminets. No només mai no hi havia hagut res entre nosaltres, la idea que pogués passar em resultava d’un brut i d’un pecaminós que no podia aturar-m’hi gaire. Un amic és un amic, que diuen.
I fixa’t que és lluna plena, i quina calor…i ara sembla que corre una mica l’aire i vès, què bonica la teva terra, Blai. Em pregunto sota la llum d’aquesta lluna plena, que projecta ombres que ens confonen, em plantejo, em qüestiono com deuen ser aquestes vinyes de les que em parles. S’hi està fresquet al Far West, a l’agost, oi?
I ja hi som…nueta entre ceps, sota la llum d’aquella lluna tan esplendorosa, d’aquella llum tan blanca i lluent. Temperatura òptima, em falta aquell llençolet que et fa sentir acompanyada. I aquí el tinc, darrere meu. M’acarona els braços, tanco els ulls. No se sent ni una ànima, només una llunyana remor de fulletes que ballen mentre ell em respira al clatell. I el seu alè és càlid, i encara no m’ha tocat i ja se m’ha escapat un gemec. I per darrera em pren de les mans, i apropa el seu cos al meu i amb aquella trempera que sento a les natges acosta el seu tronc a la meva esquena i em llepa el coll amb aquelles ganes que se’ns menjaven quan, amagadets cadascú a casa seva, ens imaginàvem fent-nos l’amor…i ell tonto que sembli no gosar tocar-me els pits…ruc, toca’m, que ara no ens veu ningú…i meno la seva mà sobre el meu pit i l’altra…l’altra me la menjo ditet a ditet amb una mengera que reservava pels meus somnis humits. I noto que et poses encara més dur, Blai.
Obro els ulls i només veig les ombres al camp, els ceps fent mil formes diferents que van canviant segons les tornes a mirar, sota aquesta claror tan blanca i indirecta que ens regala la lluna…
No puc més, em giro i li veig aquells ullassos, caram. Se m’havia oblidat, emocionada i motivada pel seu sexe imminent, que té uns ullassos que et mengen viva. Lluents i profunds, somriuen més que la seva boca…i quina boca…aquesta boca me la menjo ara mateix i quins llavis! No puc deixar de tocar-lo per tot arreu mentre ens besem, molt a poquet a poquet i ens anem sentint l’un a l’altre. Em dona la seva llengua, trapella, dolça, calenta. Recorro el seu culàs, li acarono l’esquena, la nuca, la nuca aquesta tan sexy…I ell també em toca per tot…palpant, prement ben fort el seu sexe contra el meu…demanant-me’n més…gratant com un animalet que cerca.
Aixeco una cama, noranta graus de rigor, i m’apropo al què vull: la teva polla, Blai. I ben a poquet a poquet i mentre seguim besant-nos, vaig menjant-me aquest regalet amb el cony…espaiet i amb molt bona lletra, l’estic gaudint tantíssim que li mossego el llavi sense voler…quina intensitat per tanta càmera lenta! Què calenta m’estic posant…
Ja la tinc tota a dins, ens abracem molt fort i dempeus en aquell camp, banyats sota la manta blanca de la lluna plena, ens fem l’amor a ritme del reggae més clàssic…estira i arronsa, ara tu i ara jo…que ens donem plaer amb el mínim moviment, un polvo de molta proximitat, amb tota la intensitat.
Està tan boníssim que quan estem l’un enganxat a l’altre, sento que fins i tot jo ho estic de bona…em fa sentir tan sexy com jo el veig a ell, em fa desitjar-me a mi mateixa, tinc ganes de fer-me voler més i més i més i ens movem tan a poc a poc i tan arran de pell que si no para…ai…amb tanta imatge i amb tanta olor de zel, estic a punt per un orgasme llarg…i bo…i molt molt llarg…profund…ammmmh…que arriba fins al fons de la meva consciència i esborra l’amic i el converteix oficialment, en l’amant desitjat. I em mulla cames avall…
Prou de mi, estic com una moto i en vull més de tu. Em giro, obro les cames i el deixo que entri ben endins meu. I aprofita que s’ha obert aquesta porta amb molta cura, i molta calma…fins que l’ha ficada tota. M’agafa de les caderes, i ja no hi ha aturador. S’hi posa bé, manxa un momentet fins que ho veu prou clar i m’agafa els pits i emocionat em dóna corda amb delit, quina delícia, quin gust, quina passió, quin ritme i quina pressa, no paris, no deixis de donar-me així, com dos animalets enmig del camp, nuets i sota la lluna plena, follant com bestioletes, “arf, arf, arf”, mormoleja, “auuu, auuu”, el sento udolar. Quin plaer tenir-lo darrera, per dintre, cada cop més fort, sentint com està a punt de fondre’s a dins meu…i gemegues i puges el volum i total, estem aquí solets i cada cop t’agrada més i la bogeria l’acabes celebrant fotent el crit més profund que t’hagi sentit mai bramar…i et corres de la manera més salvatge, mig a dins, mig a fora, a la meva esquena, a les meves natges…
A 120 quilòmetres l’un de l’altre, ja hem fet prou el brut per avui i tornem cadascú a la seva xafogosa casa i ens tornem a refugiar rere un xat que sembli que ens fa molt valents…fins que ens retrobem sense vergonyes.
